-->
A. es troba dempeus davant la
màquina electrònica a través de la qual les persones obtenen un bitllet de
metro –convertint-se, acte seguit, en eventuals passatgers–. Accedeix,
intuïtivament, a la pantalla de compra de bitllets i es troba amb les següents
opcions: T-trimestral / T-10 / Bitllet senzill. Després de raonar-ho, prem el
botó tàctil que valida l’activació de la tercera opció, el bitllet senzill,
doncs és precisament el tipus de bitllet que necessita per recórrer la
distància que vol recórrer. Des de l’interior de la màquina electrònica
s’escolta un crec-crec, i després un friii-friii intermitent. Uns quants
sorolls més tard el bitllet surt expulsat, a poc a poc, per una ranura que es
troba dins la boca inferior de la màquina. En agafar-lo, A. sent que el bitllet
està calentó, i de sobte té el pensament de que, en realitat, allò que sosté és
el complex resultat d’un procés digestiu. Sap que és un pensament estúpid, però
al capdavall, pensa, és la mena d’estupidesa que t’envaeix quan acabes de ser plantat
per qui creies, era, l’amor de la teva vida.
